Mons, Pals, Plats

Mons, Munts, Bols, Plats, Pots, Pals. Una cançó infantil, un conjunt d'onomatopeies sense sentit, o una col·lecció d'estampats?

Formes primàries apareixen quan es descomponen els dibuixos que estaven destinats a ser una construcció. Les formes resultants d’extreure els forats de les construccions inicials són tan bàsiques que ens porten en molts sentits a formes i significats ancestrals.

Ancestral i primitiu és el món que habitem i tots els planetes i cossos astronòmics a anys llum de distància.

Primitiva és la forma dels estris de la primera humanitat d’aquells dies primitius. Com ho són les piles de pedres que fariem servir per comunicar-nos amb altres éssers primitius.

Primitius aquests colors de la natura, paletes que criden a la nostra unitat mínima de pensament.

I així són els noms als quals responen aquests dissenys. Paraules monosil·làbiques, unitats bàsiques de comunicació d’una llengua apresa des dels nostres dies primerencs: la nostra llengua materna, el vehicle que connecta sentiments i pensaments originals.

Mons, Munts, Bols, Plats, Pots i Pals són sis paraules catalanes que defineixen alguns elements representats en aquests estampats.

, , , , ,

Vilablava