La Set de la Balena

"O l'art ofegar-se sense empassar aigua" és el títol del segon àlbum de Xavi Alías, absort en omplir els cors de tota mena de criatures marines.

Les balenes poden morir de set. Resulta que aconsegueixen aigua dels aliments que digereixen, i és cada vegada més difícil per a ells per trobar-lo. El mateix passa amb nosaltres: sovint sentim una necessitat d’aire, encara que estem constantment respirant. Ofegats en una societat que majoritàriament no entenem, som com aquestes balenes que s’empassen aigua i mai satisfan la seva set.

De la mateixa manera correm el risc que, com va passar amb el capità Ahab, aquesta set es converteixi en el nostre objectiu. Com va dir Nietzsche: “Qui lluita amb els monstres d’anar amb compte de no convertir-se en un d’ells” i cada dia més i més preferim escapar d’aquesta realitat i lluitar contra ella des d’un altre lloc, protegits per salvar-nos a no convertir-nos en monstres, A la part posterior de la gran balena. Submergeix-te amb ella. Intenta-. Després d’uns minuts sense respirar, no escoltaràs els batecs silenciosos a causa de la teva dura demanda d’oxigen, i com si totes les espines que van quedar atrapades en les nostres ànimes ens fessin més amfibis, practicaríem l’art de ofegar-nos sense empassar Aigua o que és el mateix … la set de la balena: dotze cançons que són les dotze peses que m’ajuden a mantenir-me immers i viu al mateix temps … Com Kafka, que va escriure en el seu diari el primer dia del món la guerra va explotar “Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia, ia la tarda vaig anar a nedar “.

… I des de dins del vestit de busseig (perquè no senti les bombes tampoc) es fa ressò de la veu de l’avi, trencada com una onada que es fon a la vora i roda suaument tots els petits còdols i petxines:

La set de la balena ensombra el cor de cendres / El conjunt de cases i dons nomos s’apaivaga amb joia./ però estem perdent el temps constantment …

… i l’àvia que es converteix en un ocell just abans d’estavellar contra el terra.

A tots dos, que han estat la meva inspiració un cop més.

Text: Xavi Alías
Escolta l’àlbum a spotify